Fem Bon Pastor

Arxiu -agost 2015

Baró de Viver i Bon Pastor, l’última agregació

El 1944 Barcelona es va annexionar els territoris de Santa Coloma de Gramenet situats al marge dret del riu Besòs

El 1929 es va intentar incorporar a la capital catalana la meitat de Sant Adrià, sense èxit

Planol del territori segregat de Santa Coloma, inclós al Mural de la Memòria de Baró de Viver i malmès per actes vandàlics | Jordi Palmer / Nació Digital
El creixement de la ciutat de Barcelona va experimentar un salt notable a les darreries del segle XIX, quan després de l’enderrocament de les muralles i el desenvolupament del pla Cerdà va quedar clar que la capital catalana necessitava expansionar-se, encara que fos a costa dels pobles adjacents. Així, pel Decret d’agregació a Barcelona datat el 20 d’abril del 1897 entraven a formar part de la capital catalana, no sense reticències, els pobles de Gràcia, Sant Gervasi de Cassoles, Sant Andreu del Palomar, Sant Martí de Provençals, Sants i les Corts, unes annexions que van triplicar el terme municipal i disparar la població.Uns anys més tard, la política d’agregacions continuaria amb les incorporacions d’Horta el 1904 i de 900 hectàrees del terme municipal de l’Hospitalet de Llobregat per a la construcció del port franc el 1920. I el 1921, en un fet que habitualment es considera com l’última agregació de la ciutat, Sarrià es va incorporar a Barcelona.

El barri de Baró de Viver, construït sobre un anterior veïnat de cases barates Foto: Jordi Palmer/Nació Digital

Ara bé, si bé és veritat que Sarrià va ser l’últim municipi a integrar-se en la capital catalana, no és cert que fos l’últim territori que va entrar a formar part de la ciutat, una distinció que en tot cas recau en els actuals barris de Baró de Viver i Bon Pastor, incorporats el 1945, tot i que també cal tenir present l’annexió no consumada d’una part de Sant Adrià del Besós el 1929.

Efectivament, el 1921 no es va acabar amb la política d’agregacions, i de fet va haver-hi alguns intents de continuar-la amb la intenció d’incloure a Barcelona tot el territori inclòs entre els rius Llobregat i Besós, incorporant doncs els actuals municipis d’Esplugues de Llobregat, l’Hospitalet de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Sant Just Desvern i Sant Joan Despí, més el marge dret de Sant Adrià de Besós.

Sant Adrià del Besós, a punt de desaparèixer

Aquesta gran projecte que hauria convertit Barcelona en una gran metròpoli -que a dia d’avui podria superar els dos milions d’habitants- no es va dur mai a terme malgrat que el 1929 un Reial Decret va decidir la desaparició de Sant Adrià de Besós i l’annexió del marge dret del Besòs a Barcelona i de l’esquerre a Badalona.

L’oposició dels veïns i de l’administració adrianenca va aconseguir paralitzar el decret, de tal manera que tot i que formalment l’annexió era oficial, no es va arribar a dur a terme. Finalment, el 1955 es va revocar del tot el decret.

Santa Coloma de Gramenet perd territori en favor de Barcelona

Ara bé, Sant Adrià del Besós no era l’únic municipi que comptava amb territori als dos marges del riu Besos, també era el cas de Santa Coloma de Gramenet, que tot i estar situada bàsicament al marge esquerre, comptava amb una llenca de terra d’al·luvió a la riba dreta entre els termes de Sant Adrià del Besòs i de Montcada i Reixac. És a dir, que fins ben entrat el segle XX, Barcelona no limitava realment amb el riu Besòs.

El Mural de la Memòria de Baró de Viver recull la història del barri Foto: Jordi Palmer/Nació Digital

Va ser en aquesta franja de terra que a finals dels anys vint s’hi van construir diversos barris de cases barates destinats a acollir els barraquistes desallotjats de Montjuïc en motiu de la celebració de l’Exposició Universal del 1929. Dos d’aquests barris van ser el Milans del Bosch, inaugurat el 1929 i avui anomenat del Bon Pastor, i el del Baró de Viver. Aquests dos barris, més l’actual polígon industrial del Besós que hi ha entremig, són els darrers territoris incorporats a Barcelona, l’any 1944.

El 4 de gener del 1944, el Butlletí Oficial de l’Estat publicava el decret del 17 de desembre del 1943 pel qual es disposava la segregació “del terme municipal de Santa Coloma de Gramenet i l’agregació al de Barcelona del territori situat al marge dret del riu Besòs”.  El text recorda que d’acord al Reglament de Població i Termes Municipals de 1924 i la Llei Municipal de 1935, “es poden acordar agregacions i segregacions parcials” en casos en que la “contigüitat de les cases” comporta “el gaudi compartit de serveis municipals”, circumstàncies que es donen en el territori subjecte al canvi de pertinença municipal, raó per la qual “se segrega del terme municipal de Santa Coloma de Gramenet i s’agrega al de Barcelona el territori comprés en la línia divisòria que parteix del terme de Montcada, seguint el marge dret del riu Besòs, fins la que formen els termes de Santa Coloma i Sant Adrià del Besòs”.

L’annexió es va fer efectiva amb data 1 de gener del 1945. Actualment el Mural de la Memòria que recull els fets més destacables de la història del barri de Baró de Viver fa esment d’aquests fets, incloent el plànol del territori agregat i l’extracte del BOE amb el decret que va oficialitzar aquella agregació, signada per Francisco Franco i l’aleshores ministre de la Governació, Blas Pérez González.

Les cases barates del Bon Pastor, pendents d’un pla de substitució per edificis moderns Foto: Jordi Palmer/Nació Digital

Publicat al diari Nació Digital http://www.naciodigital.cat/noticia/92389/baro/viver/bon/pastor/ultima/agregacio