Fem Bon Pastor

Categoria -Noticia

Preinscripció Escola d’Adults

👉💡👥🗣 Ja us podeu PREINSCRIURE als estudis per a persones adultes.

👉 Des d’avui dimarts 20 i fins al 28 de juny us podeu PREINSCRIURE als ensenyaments de les escoles d’educació d’adults o Centres de Formació de Persones Adultes (CFA), n’hi ha 25 centres i ofereixen 11 ensenyaments oficials diferents.

Al cfabonpastor fan formació secundària per a adults, informàtica Competic, català i castellà, anglès i formació bàsica.

👉 ⌚Horaris de preinscripció al CFA Bon Pastor:
MATÍ: dilluns, dimecres, dijous i divendres 10 a 13h
TARDA: dimarts de 16 a 19h
(En casos excepcionals contactar amb el centre per concertar hora)

👉 Més informació:
C/ Sas 35-37 (entrada per darrera)
08030 Barcelona
93 311 78 91

Forma’t com a Agent Energètic!

Del 22 de maig al 22 de juny, al centre cívic Bon Pastor , podràs formar-te com a agent energètic i ajudar a transformar el model energètic a Barcelona.

És una formació 100% subvencionada que es divideix en tres blocs formatius: Cultura energètica; Agent Energètic; Manteniment bàsic d’instal·lacions. I realitzada per empreses avalades al sector: Azimut 360 i SEBA – Associació de Serveis Energètics Bàsics Autònoms

Requisits mínims:
E.S.O o estudis equivalents
Nivell bàsic d’ofimàtica
Coneixements mínims de català

La música ho uneix tot

Entrevista i noticia a la Directora de l’Institut Escola El Til·ler.

Fa quatre anys va néixer l’Institut Escola el Til·ler, al barri del Bon Pastor de Barcelona. Amb 300 alumnes i 40 professionals, va sorgir per l’impuls de l’Escola XXI, per la fusió d’una escola de primària i un institut de nova creació, i té un projecte transversal de musica.

Preveu doblar tota la primària el curs vinent i aquest ja té la primera promoció de quart d’ESO. Abandera un projecte pedagògic, transversal i innovador de música i de màximes oportunitats, perquè l’escola tradicional, explica la directora Domi Vinyes, ha perdut sentit en entorns com el seu. La música és un pilar del centre: els més petits experimenten, fan ritmes i manipulen instruments; als mitjans i grans l’ukelele els empodera per tocar; i de 12 a 16 anys els combos els ofereixen un vincle amb la música i un llenguatge universal.
Els reben i acomiaden cada dia amb música triada per ells, per fer-los partícips, unes musiques que després treballen a l’aula en totes les dimensions, intel·lectual, corporal i afectiva:

“La música uneix, acull i inclou a tothom; millora el clima emocional de l’aula i ajuda a l’expressió de les emocions, tan necessari en temps Covid.”

Per la Domi aquest és un curs per reniventar-se, no un any perdut, i posa en valor com l’escola ha entrat a les cases amb la pandèmia; abans no es coneixien i ara ja són part de les famílies.

Aquí en link completo de la noticia:
https://www.ccma.cat/catradio/lofici-deducar/innovacio-pedagogica-a-catalunya-ni-la-pandemia-la-pot-parar/noticia/3079897/

Link de la entrevista:
https://open.spotify.com/episode/1Wu5jVngAEkvg3EoFnXSIY?si=Y1lKukUoQNCqhL645xkHEQ

Carnaval Bon Pastor 2017

Un any mes la nostra Comissió de Festes ens convida a participar al Carnaval. On tindrem rua, una festa i concurs de disfresses, tant per a grans com per petits, ja sigui individualment o en comparsa. NO DEIXEU DE VENIR I PARTICIPAR

En marxa l’última fase de la remodelació de les cases barates del Bon Pastor

cases-barates-4-1024x466

 

Les obres d’urbanització a l’illa compresa entre el passeig de Mollerussa i els carrers de Biosca, de Claramunt i d’Alfarràs ja han començat. Formen part de la quarta i última fase del projecte de remodelació de les cases barates del Bon Pastor, al districte de Sant Andreu. A més, s’ha adjudicat per un valor de 760.700 euros la redacció dels projectes bàsics dels 5 blocs de pisos nous que s’hi han d’edificar i que començarien a construir-se el 2017.

Les obres d’urbanització de l’espai públic comporten una inversió de 3,2 milions d’euros, i es preveu que acabin d’aquí a 9 mesos. Durant aquest temps, en aquest espai s’hi instal·laran serveis com la recollida pneumàtica de residus urbans i enllumenat elèctric i clavegueram nous.

Paral·lelament, el Patronat Municipal de l’Habitatge ja ha adjudicat la redacció dels projectes per construir els 5 últims edificis previstos per reallotjar-hi les famílies. En total són 245 habitatges, que es començaran a construir el 2017.

Un total de 754 habitatges nous construïts en 4 fases

Amb aquesta nova fase (la quarta), finalitzarà la remodelació del Bon Pastor, que preveu la substitució de 784 cases barates, amb problemes d’humitats, per un barri d’habitatges nous. De la resta de fases, 2 ja estan acabades. La tercera es troba en la recta final de les obres, i es preveu que durant el primer trimestres del 2016 es puguin adjudicar els 167 habitatges nous que s’hi estan fent.

Creació del Centre d’Interpretació de l’Habitatge Obrer

Les cases barates es van construir a finals dels anys vint, i des de sempre han tingut una gran tradició obrera. Per preservar-ne la memòria històrica, el Districte de Sant Andreu ha signat amb l’Associació de Veïns del Bon Pastor i la Universitat de Barcelona un conveni de col·laboració que preveu la creació d’un centre d’interpretació de l’habitatge obrer.

Amb aquesta finalitat, es preservarà i rehabilitarà l’illa de cases compresa entre els carrers de Bellmunt, Barnola, Claramunt i Tàrrega, que permetrà recordar i museïtzar la història d’aquest barri.

NOTICIA PUBLICADA A: http://ajuntament.barcelona.cat/santandreu/ca/noticia/en-marxa-lzltima-fase-de-la-remodelacize-de-les

Baró de Viver i Bon Pastor, l’última agregació

El 1944 Barcelona es va annexionar els territoris de Santa Coloma de Gramenet situats al marge dret del riu Besòs

El 1929 es va intentar incorporar a la capital catalana la meitat de Sant Adrià, sense èxit

Planol del territori segregat de Santa Coloma, inclós al Mural de la Memòria de Baró de Viver i malmès per actes vandàlics | Jordi Palmer / Nació Digital
El creixement de la ciutat de Barcelona va experimentar un salt notable a les darreries del segle XIX, quan després de l’enderrocament de les muralles i el desenvolupament del pla Cerdà va quedar clar que la capital catalana necessitava expansionar-se, encara que fos a costa dels pobles adjacents. Així, pel Decret d’agregació a Barcelona datat el 20 d’abril del 1897 entraven a formar part de la capital catalana, no sense reticències, els pobles de Gràcia, Sant Gervasi de Cassoles, Sant Andreu del Palomar, Sant Martí de Provençals, Sants i les Corts, unes annexions que van triplicar el terme municipal i disparar la població.Uns anys més tard, la política d’agregacions continuaria amb les incorporacions d’Horta el 1904 i de 900 hectàrees del terme municipal de l’Hospitalet de Llobregat per a la construcció del port franc el 1920. I el 1921, en un fet que habitualment es considera com l’última agregació de la ciutat, Sarrià es va incorporar a Barcelona.

El barri de Baró de Viver, construït sobre un anterior veïnat de cases barates Foto: Jordi Palmer/Nació Digital

Ara bé, si bé és veritat que Sarrià va ser l’últim municipi a integrar-se en la capital catalana, no és cert que fos l’últim territori que va entrar a formar part de la ciutat, una distinció que en tot cas recau en els actuals barris de Baró de Viver i Bon Pastor, incorporats el 1945, tot i que també cal tenir present l’annexió no consumada d’una part de Sant Adrià del Besós el 1929.

Efectivament, el 1921 no es va acabar amb la política d’agregacions, i de fet va haver-hi alguns intents de continuar-la amb la intenció d’incloure a Barcelona tot el territori inclòs entre els rius Llobregat i Besós, incorporant doncs els actuals municipis d’Esplugues de Llobregat, l’Hospitalet de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Sant Just Desvern i Sant Joan Despí, més el marge dret de Sant Adrià de Besós.

Sant Adrià del Besós, a punt de desaparèixer

Aquesta gran projecte que hauria convertit Barcelona en una gran metròpoli -que a dia d’avui podria superar els dos milions d’habitants- no es va dur mai a terme malgrat que el 1929 un Reial Decret va decidir la desaparició de Sant Adrià de Besós i l’annexió del marge dret del Besòs a Barcelona i de l’esquerre a Badalona.

L’oposició dels veïns i de l’administració adrianenca va aconseguir paralitzar el decret, de tal manera que tot i que formalment l’annexió era oficial, no es va arribar a dur a terme. Finalment, el 1955 es va revocar del tot el decret.

Santa Coloma de Gramenet perd territori en favor de Barcelona

Ara bé, Sant Adrià del Besós no era l’únic municipi que comptava amb territori als dos marges del riu Besos, també era el cas de Santa Coloma de Gramenet, que tot i estar situada bàsicament al marge esquerre, comptava amb una llenca de terra d’al·luvió a la riba dreta entre els termes de Sant Adrià del Besòs i de Montcada i Reixac. És a dir, que fins ben entrat el segle XX, Barcelona no limitava realment amb el riu Besòs.

El Mural de la Memòria de Baró de Viver recull la història del barri Foto: Jordi Palmer/Nació Digital

Va ser en aquesta franja de terra que a finals dels anys vint s’hi van construir diversos barris de cases barates destinats a acollir els barraquistes desallotjats de Montjuïc en motiu de la celebració de l’Exposició Universal del 1929. Dos d’aquests barris van ser el Milans del Bosch, inaugurat el 1929 i avui anomenat del Bon Pastor, i el del Baró de Viver. Aquests dos barris, més l’actual polígon industrial del Besós que hi ha entremig, són els darrers territoris incorporats a Barcelona, l’any 1944.

El 4 de gener del 1944, el Butlletí Oficial de l’Estat publicava el decret del 17 de desembre del 1943 pel qual es disposava la segregació “del terme municipal de Santa Coloma de Gramenet i l’agregació al de Barcelona del territori situat al marge dret del riu Besòs”.  El text recorda que d’acord al Reglament de Població i Termes Municipals de 1924 i la Llei Municipal de 1935, “es poden acordar agregacions i segregacions parcials” en casos en que la “contigüitat de les cases” comporta “el gaudi compartit de serveis municipals”, circumstàncies que es donen en el territori subjecte al canvi de pertinença municipal, raó per la qual “se segrega del terme municipal de Santa Coloma de Gramenet i s’agrega al de Barcelona el territori comprés en la línia divisòria que parteix del terme de Montcada, seguint el marge dret del riu Besòs, fins la que formen els termes de Santa Coloma i Sant Adrià del Besòs”.

L’annexió es va fer efectiva amb data 1 de gener del 1945. Actualment el Mural de la Memòria que recull els fets més destacables de la història del barri de Baró de Viver fa esment d’aquests fets, incloent el plànol del territori agregat i l’extracte del BOE amb el decret que va oficialitzar aquella agregació, signada per Francisco Franco i l’aleshores ministre de la Governació, Blas Pérez González.

Les cases barates del Bon Pastor, pendents d’un pla de substitució per edificis moderns Foto: Jordi Palmer/Nació Digital

Publicat al diari Nació Digital http://www.naciodigital.cat/noticia/92389/baro/viver/bon/pastor/ultima/agregacio