Un any mes la nostra Comissió de Festes ens convida a participar al Carnaval. On tindrem rua, una festa i concurs de disfresses, tant per a grans com per petits, ja sigui individualment o en comparsa. NO DEIXEU DE VENIR I PARTICIPAR
Categoria -Noticia
Les obres d’urbanització a l’illa compresa entre el passeig de Mollerussa i els carrers de Biosca, de Claramunt i d’Alfarràs ja han començat. Formen part de la quarta i última fase del projecte de remodelació de les cases barates del Bon Pastor, al districte de Sant Andreu. A més, s’ha adjudicat per un valor de 760.700 euros la redacció dels projectes bàsics dels 5 blocs de pisos nous que s’hi han d’edificar i que començarien a construir-se el 2017.
Les obres d’urbanització de l’espai públic comporten una inversió de 3,2 milions d’euros, i es preveu que acabin d’aquí a 9 mesos. Durant aquest temps, en aquest espai s’hi instal·laran serveis com la recollida pneumàtica de residus urbans i enllumenat elèctric i clavegueram nous.
Paral·lelament, el Patronat Municipal de l’Habitatge ja ha adjudicat la redacció dels projectes per construir els 5 últims edificis previstos per reallotjar-hi les famílies. En total són 245 habitatges, que es començaran a construir el 2017.
Un total de 754 habitatges nous construïts en 4 fases
Amb aquesta nova fase (la quarta), finalitzarà la remodelació del Bon Pastor, que preveu la substitució de 784 cases barates, amb problemes d’humitats, per un barri d’habitatges nous. De la resta de fases, 2 ja estan acabades. La tercera es troba en la recta final de les obres, i es preveu que durant el primer trimestres del 2016 es puguin adjudicar els 167 habitatges nous que s’hi estan fent.
Creació del Centre d’Interpretació de l’Habitatge Obrer
Les cases barates es van construir a finals dels anys vint, i des de sempre han tingut una gran tradició obrera. Per preservar-ne la memòria històrica, el Districte de Sant Andreu ha signat amb l’Associació de Veïns del Bon Pastor i la Universitat de Barcelona un conveni de col·laboració que preveu la creació d’un centre d’interpretació de l’habitatge obrer.
Amb aquesta finalitat, es preservarà i rehabilitarà l’illa de cases compresa entre els carrers de Bellmunt, Barnola, Claramunt i Tàrrega, que permetrà recordar i museïtzar la història d’aquest barri.
NOTICIA PUBLICADA A: http://ajuntament.barcelona.cat/santandreu/ca/noticia/en-marxa-lzltima-fase-de-la-remodelacize-de-les
El 1944 Barcelona es va annexionar els territoris de Santa Coloma de Gramenet situats al marge dret del riu Besòs
El 1929 es va intentar incorporar a la capital catalana la meitat de Sant Adrià, sense èxit
Planol del territori segregat de Santa Coloma, inclós al Mural de la Memòria de Baró de Viver i malmès per actes vandàlics | Jordi Palmer / Nació Digital
El creixement de la ciutat de Barcelona va experimentar un salt notable a les darreries del segle XIX, quan després de l’enderrocament de les muralles i el desenvolupament del pla Cerdà va quedar clar que la capital catalana necessitava expansionar-se, encara que fos a costa dels pobles adjacents. Així, pel Decret d’agregació a Barcelona datat el 20 d’abril del 1897 entraven a formar part de la capital catalana, no sense reticències, els pobles de Gràcia, Sant Gervasi de Cassoles, Sant Andreu del Palomar, Sant Martí de Provençals, Sants i les Corts, unes annexions que van triplicar el terme municipal i disparar la població.Uns anys més tard, la política d’agregacions continuaria amb les incorporacions d’Horta el 1904 i de 900 hectàrees del terme municipal de l’Hospitalet de Llobregat per a la construcció del port franc el 1920. I el 1921, en un fet que habitualment es considera com l’última agregació de la ciutat, Sarrià es va incorporar a Barcelona.
El barri de Baró de Viver, construït sobre un anterior veïnat de cases barates Foto: Jordi Palmer/Nació Digital
Ara bé, si bé és veritat que Sarrià va ser l’últim municipi a integrar-se en la capital catalana, no és cert que fos l’últim territori que va entrar a formar part de la ciutat, una distinció que en tot cas recau en els actuals barris de Baró de Viver i Bon Pastor, incorporats el 1945, tot i que també cal tenir present l’annexió no consumada d’una part de Sant Adrià del Besós el 1929.
Efectivament, el 1921 no es va acabar amb la política d’agregacions, i de fet va haver-hi alguns intents de continuar-la amb la intenció d’incloure a Barcelona tot el territori inclòs entre els rius Llobregat i Besós, incorporant doncs els actuals municipis d’Esplugues de Llobregat, l’Hospitalet de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Sant Just Desvern i Sant Joan Despí, més el marge dret de Sant Adrià de Besós.
Sant Adrià del Besós, a punt de desaparèixer
Aquesta gran projecte que hauria convertit Barcelona en una gran metròpoli -que a dia d’avui podria superar els dos milions d’habitants- no es va dur mai a terme malgrat que el 1929 un Reial Decret va decidir la desaparició de Sant Adrià de Besós i l’annexió del marge dret del Besòs a Barcelona i de l’esquerre a Badalona.
L’oposició dels veïns i de l’administració adrianenca va aconseguir paralitzar el decret, de tal manera que tot i que formalment l’annexió era oficial, no es va arribar a dur a terme. Finalment, el 1955 es va revocar del tot el decret.
Santa Coloma de Gramenet perd territori en favor de Barcelona
Ara bé, Sant Adrià del Besós no era l’únic municipi que comptava amb territori als dos marges del riu Besos, també era el cas de Santa Coloma de Gramenet, que tot i estar situada bàsicament al marge esquerre, comptava amb una llenca de terra d’al·luvió a la riba dreta entre els termes de Sant Adrià del Besòs i de Montcada i Reixac. És a dir, que fins ben entrat el segle XX, Barcelona no limitava realment amb el riu Besòs.
El Mural de la Memòria de Baró de Viver recull la història del barri Foto: Jordi Palmer/Nació Digital
Va ser en aquesta franja de terra que a finals dels anys vint s’hi van construir diversos barris de cases barates destinats a acollir els barraquistes desallotjats de Montjuïc en motiu de la celebració de l’Exposició Universal del 1929. Dos d’aquests barris van ser el Milans del Bosch, inaugurat el 1929 i avui anomenat del Bon Pastor, i el del Baró de Viver. Aquests dos barris, més l’actual polígon industrial del Besós que hi ha entremig, són els darrers territoris incorporats a Barcelona, l’any 1944.
El 4 de gener del 1944, el Butlletí Oficial de l’Estat publicava el decret del 17 de desembre del 1943 pel qual es disposava la segregació “del terme municipal de Santa Coloma de Gramenet i l’agregació al de Barcelona del territori situat al marge dret del riu Besòs”. El text recorda que d’acord al Reglament de Població i Termes Municipals de 1924 i la Llei Municipal de 1935, “es poden acordar agregacions i segregacions parcials” en casos en que la “contigüitat de les cases” comporta “el gaudi compartit de serveis municipals”, circumstàncies que es donen en el territori subjecte al canvi de pertinença municipal, raó per la qual “se segrega del terme municipal de Santa Coloma de Gramenet i s’agrega al de Barcelona el territori comprés en la línia divisòria que parteix del terme de Montcada, seguint el marge dret del riu Besòs, fins la que formen els termes de Santa Coloma i Sant Adrià del Besòs”.
L’annexió es va fer efectiva amb data 1 de gener del 1945. Actualment el Mural de la Memòria que recull els fets més destacables de la història del barri de Baró de Viver fa esment d’aquests fets, incloent el plànol del territori agregat i l’extracte del BOE amb el decret que va oficialitzar aquella agregació, signada per Francisco Franco i l’aleshores ministre de la Governació, Blas Pérez González.
Les cases barates del Bon Pastor, pendents d’un pla de substitució per edificis moderns Foto: Jordi Palmer/Nació Digital
Publicat al diari Nació Digital http://www.naciodigital.cat/noticia/92389/baro/viver/bon/pastor/ultima/agregacio
El diumenge 14 de juny al voltant de unes 100 persones es van concentrar a la plazoleta de les cases barates de Bon Pastor per veure “les que no se avecinan” una obra de teatre a càrrec de la companyia AMPA-ra-Noies i Forn de Teatre Pa’Tothom. Una obra tragicòmica on es presenten diferents conflictes d’una escala de veïns i veïnes. Conflictes que el públic, posteriorment, va proposar possibles solucions. El diàleg, el seny i el respecte són els ingredients bàsics per dur una bona convivència veïnal.
BENVINGUTS I BENVINGUDES A FEM SOROLL
Associació de Grallers i Capgrossos de Bon Pastor “FEM SOROLL”.
Podeu contactar als següents enllaços i correus:
femsorollbonpastor@gmail.com
https://www.facebook.com/groups/1469868943293137/ (en Grupos buscar FEM SOROLL Bon Pastor)
@femsorollbp
En el Centro Cultural Andaluz de Buen Pastor ya tenemos FACEBOOK , podréis visitarnos y dejar vuestros comentarios cada vez que hagas clic en el enlace que hemos echo para todos vosotros, esperamos que sea de vuestro agrado y así nos conozcáis un poquito mas cada día.
Gràcies a l’impuls del projecte Smart City, que es desenvolupa amb l’ajuda de les noves tecnologies, dos grups motors de veïns i veïnes dels barris de Baró de Viver i del Bon Pastor han començat el treball de formació necessari per a la creació de l’Agenda Sociocultural,
Taller de WordPress a Baró de Viver
que es traduirà en la posada en marxa de dues pàgines webs.
Des d’aquests espais, compartits per les entitats del territori, es vol dinamitzar la participació activa dels diferents col·lectius i la implicació directa dels ciutadans a les activitats que s’organitzen en els nostres barris.
La formació, que consisteix en l’aprenentatge del sistema de gestió de continguts de WordPress, seguirà en els propers mesos amb d’altres sessions de comunicació, art audiovisual i gestió de continguts.